El Narcís i la Roberta viuen al marge del ritme frenètic del present. Lluny de pantalles, notificacions i connexions virtuals, viatgen en el seu 600, gaudint del trajecte i de les persones que es troben pel camí.
Viatgen amb objectes d’un altre temps: petits tresors quotidians que desperten records, històries i emocions compartides. A través d’aquests objectes i del joc amb el públic, ens conviden a viatjar cap a la senzillesa d’una època en què les petites coses semblaven grans descobertes.
Un viatge poètic i oníric que connecta passat i present, i que ens recorda que, abans de les connexions digitals, ja existia una altra manera de trobar-nos: mirant-nos als ulls, compartint temps i creant records junts
